Edufeina

El 2025 és any d’eleccions a Catalunya, i el sector educatiu és un que acumula més demandes

Fa anys que el sector de l’educació reclama un increment de la inversió i que escoltem el famós 6% del PIB. També fa temps que es parla de reduir ràtios a les classes; també fa anys que hi ha més de 25 alumnes a cada aula. I fa dècades que es reclamen millores en el sector educatiu; també fa anys que aquestes millores no arriben. Al Govern actual li queda un any en el mandat, i les assignatures pendents d’educació d’Aragonès per a afrontar la campanya de l’any vinent, no paren d’acumular-se. Començant pel 25% de castellà a les aules, la voluntat de canvi de sistema i la idea d’una nova selectivitat que mai ha acabat d’arribar, els nefastos resultats de les proves PISA o la polèmica per les oposicions per a obtenir plaça fixe. 

Quins són els principals reptes?

De tots aquests reptes, segurament els dos últims són els de més rellevància -ja que de moment, la marea del castellà a les aules sembla haver-se destensionat-. Tot i que la última paraula la tindrà el TC. El mateix passa amb el canvi de selectivitat: Anna Simó no veu factible la idea d’inciar el curs l’1 de setembre, ni tampoc de canviar el sistema. Almenys en el que els queda de mandat. Dos conflictes que han passat a l’ombra de l’actualitat davant els resultats d’unes proves PISA que només han quantificat el que ja es sospitava: el nivell educatiu de Catalunya ha baixat, i molt. Motius? Simó parla de falta d’inversió, de manca d’atenció a la diversitat i a la segregació social. Exposa que no tenir recursos ha propiciat que el nivell de les aules baixés, per poder-se adaptar a les necessitats d’aquells menys formats. 

Però aquest no és l’únic tema de debat en termes d’educació: les oposicions d’aquest 2024. L’any passat, més de 4000 aspirants van quedar-se sense plaça, tot i haver aprovat les oposicions. Aquest any, es quadrupliquen les places. Però, i aquests 4000 aspirants? En principi, hauran de tornar a examinar-se. Això no ha agradat gens als sindicats, que ja porten més d’un any queixant-se de la poca planificació que tenen aquestes proves. 

Tot plegat un escenari difícil de resoldre que, en el cas que es resolgués, els resultats no arribarien fins d’aquí a uns dos anys en el cas de les oposicions. Pel què fa als resultats de les proves PISA, les millores podrien trigar fins a deu anys. El qual fa pensar, que les assignatures pendents d’educació d’Aragonès que ha se solucionar no deixaran de créixer.